Música

Foto gravat250 Fragment del gravat amb la “cobla de 3 quartans”, del llegat Rubaudonadeu

  • Toc d'inici

  • Els gegants de Figueres

  • El Drac

  • El Bou

  • En Berruga

  • La Tramuntana

  • La Gala i en Dalí

  • Matinades

  • Toc de Castells

  • Toc final

Els inicis

Els Gegants són un element festiu i, normalment en qualsevol època de la història, les festes anaven sempre acompanyades de música. Hem de suposar, per tant, que deuen haver anat sempre acompanyats per un tipus o un altre de música, variant segons l’època.

De totes maneres, procurarem reflectir aquí només les dades que tinguem documentades, deixant a la imaginació de cadascú com devia ser en èpoques llunyanes de les que no en tenim cap referència històrica.

 

 

El segle XIX

Ja hem vist a la pàgina de la “història dels gegants”, que les primeres referències són del 1600, però no parlen de música encara. És a partir de l’any 1830 quan tenim ja els programes de les Fires i Festes de la Santa Creu i on hi comencen a haver referències a la música, des del comentari “un tritlleig de campanes anunciarà la sortida dels gegants…” al de que “anaven acompanyats per una caramella i un tambor”.

Per Santa Creu de 1876, segons el llibre “Figueras, cien años de ciudad” (1975) de Josep M. Bernils i Mach, “hubo un repique general de campanas, pasacalle por la banda de cornetas de la compañía de la Milicia Nacional, acompañado de los gigantes…

L’any 1888, en Ramon Mandri, apotecari figuerenc afincat a Barcelona, famós per l’analgèsic de nom “Cerebrino Mandri“, va escriure un llibre titulat “Costums de Figueres preses del natural” on, entre d’altres coses, parla dels gegants, en Berruga i els músics que els acompanyen. En l’apartat que defineix la música, descriu que van acompanyats per la formació que coneixem per “cobla de 3 quartans” i que està formada per flabiol amb tamborí, sac de gemecs i tarota i, en aquesta ocasió, també amb un bombo. Ho descriu així: (llegiu per columnes verticals)

Per a ells tres llogar-se sol
tres músics en solfa llecs,
tamborí, flabiol
i un amb lo sac de gemecs.
Ara fa ja alguns anys ha
que el sac dels gemecs no hi va
i en son lloc hi sol anar
un fiscorn ple de bonyecs.La tonata ja denota
que cap falta hi fa la lira,
són músics tan forts de nota
que sols toquen la tantira,
però tant a meravella
de senyora tocar-ne aquella,
que un s’ha de tapar l’orella
tant com lo gegant s’albira.
Mentre van voltant carrers
mai varien la tocata;
músics són de pocs diners,
i encara que se’ls pagui amb plata
sols a davant del portal
de casa d’algun concejal
(que la casa ja s’ho val),
és quan canvien de tonata.I al so de la variant
de la tantira que toquen
los gegants van tots ballant
i el compàs mai equivoquen.
Lo gran gegant dóna volta;
Sydrak-Ester, desinbolta,
va donant tal giravolta
que sembla que tots s’aloquen.
Si en obsequi als concejals
eixos tipus de cartró
que per cames tenen pals
ballen sempre al mateix so,
ballen també de valent
portant igual moviment
davant de lo Sagrament
quan entra la processó.Tant com la música calla
Mustafà es queda quiet,
sols llavors la quitxalla
sens temor mira el fuet
que és senyora en mans d’en Berruga,
i encara no es belluga.
Correu! Que escampi qui puga!
Fugen com fuig lo coet.

 

El Segle XX

En el llegat que Rubaudonadeu va deixar a la ciutat i que es troba a la biblioteca Fages de Climent, hi ha un gravat de començaments del segle XX, un fragment del qual il·lustra el principi d’aquesta pàgina, del que s’en va fer, a la seva època, una postal, on es veuen els músics de la cobla de 3 quartans que descriu en Ramon Mandri. És, segurament, la primera imatge dels músics que acompanyen els gegants i en Berruga.

Frederic Gironella, en el llibre “Coses de l’Empordà. Records de Figueres“, ens parla de principis de segle, d’instruments tradicionals com el flabiol i tamborí, per ell ja aleshores antics, i diu:

…Sa Majestat figuerenca
el Gegant, acompanyant
a la jove Gegantessa.
Les forces municipals
daven guarda a la parella;
amb instruments d’altres èpoques,
flabiol i tamborí,
alegraven la carrera…

En el llibre “Figueres anecdòtica. Segle XX” (1975) d’en Pere Teixidor Elías, explica com anaven a la processó de Corpus, i diu: “… els seguien els Gegants, que no havien sortit al carrer des dels dies de les Fires, però així com en aquelles ho feien acompanyats de gralles i flabiols que amenitzaven els seus balls, en la processó anaven encarcarats i seriosos…” Pel que diu, a la processó de Corpus anaven silenciosos i sense música, mentre que a les Fires de Santa Creu, ballaven amb instruments populars de l’època, com gralles i flabiols.

En Josep M. Bernils, en el llibre “Fira de Santa Creu a Figueres” (1976), parlant de l’any 1932 diu: “…la sortida dels Gegants i Nans, al compàs de l’airosa “Marsellesa”, himne que, per cert, feia notar la premsa, era inapropiat davant les gegantines majestats caigudes…” Això era fruit de l’eufòria republicana del moment.