Fragment del gravat
amb la "cobla de 3 quartans", del llegat Rubaudonadeu |
 |
|
|
 |
Els
inicis :
Els Gegants són un element festiu i, normalment en qualsevol època
de la història, les festes anaven sempre acompanyades de música.
Hem de suposar, per tant, que deuen haver anat sempre acompanyats per
un tipus o un altre de música, variant segons l'època.
De totes maneres, procurarem reflectir aquí només les dades
que tinguem documentades, deixant a la imaginació de cadascú
com devia ser en èpoques llunyanes de les que no en tenim cap referència
històrica.
El
segle XIX:
Ja hem vist a la pàgina de la "història dels gegants",
que les primeres referències són del 1600, però no
parlen de música encara. És a partir de l'any 1830
quan tenim ja els programes de les Fires i Festes de la Santa Creu
i on hi comencen a haver referències a la música, des del
comentari "un tritlleig de campanes anunciarà la sortida
dels gegants..." al de que "anaven acompanyats per una
caramella i un tambor".
Per Santa Creu de 1876, segons el llibre "Figueras,
cien años de ciudad" (1975) de Josep M. Bernils i Mach,
"hubo un repique general de campanas, pasacalle por la banda de
cornetas de la compañía de la Milicia Nacional, acompañado
de los gigantes..."
L'any 1888, en Ramon Mandri, apotecari figuerenc afincat
a Barcelona, famós per l'analgèsic de nom "Cerebrino
Mandri", va escriure un llibre titulat "Costums de Figueres
preses del natural" on, entre d'altres coses, parla dels gegants,
en Berruga i els músics que els acompanyen. En l'apartat que defineix
la música, descriu que van acompanyats per la formació que
coneixem per "cobla de 3 quartans" i que està
formada per flabiol amb tamborí, sac de gemecs i tarota
i, en aquesta ocasió, també amb un bombo. Ho descriu
així: (llegiu
per columnes verticals)
|
Per a ells tres llogar-se sol
tres músics en solfa llecs,
tamborí, flabiol
i un amb lo sac de gemecs.
Ara fa ja alguns anys ha
que el sac dels gemecs no hi va
i en son lloc hi sol anar
un fiscorn ple de bonyecs.
La tonata ja denota
que cap falta hi fa la lira,
són músics tan forts de nota
que sols toquen la tantira,
però tant a meravella
de senyora tocar-ne aquella,
que un s'ha de tapar l'orella
tant com lo gegant s'albira.
|
Mentre van voltant carrers
mai varien la tocata;
músics són de pocs diners,
i encara que se'ls pagui amb plata
sols a davant del portal
de casa d'algun concejal
(que la casa ja s'ho val),
és quan canvien de tonata.
I al so de la variant
de la tantira que toquen
los gegants van tots ballant
i el compàs mai equivoquen.
Lo gran gegant dóna volta;
Sydrak-Ester, desinbolta,
va donant tal giravolta
que sembla que tots s'aloquen.
|
Si en obsequi als concejals
eixos tipus de cartró
que per cames tenen pals
ballen sempre al mateix so,
ballen també de valent
portant igual moviment
davant de lo Sagrament
quan entra la processó.
Tant com la música calla
Mustafà es queda quiet,
sols llavors la quitxalla
sens temor mira el fuet
que és senyora en mans d'en Berruga,
i encara no es belluga.
Correu! Que escampi qui puga!
Fugen com fuig lo coet.
|
És un escrit curiós i divertit que
podeu llegir, si voleu, en una pàgina apart clicant aquí:
llegir
Mandri
El
Segle XX:
En el llegat que Rubaudonadeu va deixar a la ciutat i que es troba
a la biblioteca Fages de Climent, hi ha un gravat de començaments
del segle XX, un fragment del qual il·lustra el principi d'aquesta
pàgina, del que s'en va fer, a la seva època, una postal,
on es veuen els músics de la cobla de 3 quartans que descriu
en Ramon Mandri. És, segurament, la primera imatge dels
músics que acompanyen els gegants i en Berruga.
Frederic Gironella, en el llibre "Coses de l'Empordà.
Records de Figueres", ens parla de principis de segle, d'instruments
tradicionals com el flabiol i tamborí, per ell ja aleshores antics,
i diu:
| |
"...Sa Majestat figuerenca
el Gegant, acompanyant
a la jove Gegantessa.
Les forces municipals
daven guarda a la parella;
amb instruments d'altres èpoques,
flabiol i tamborí,
alegraven la carrera..." |
En el llibre "Figueres anecdòtica.
Segle XX" (1975) d'en Pere Teixidor Elías, explica
com anaven a la processó de Corpus, i diu: "... els seguien
els Gegants, que no havien sortit al carrer des dels dies de les Fires,
però així com en aquelles ho feien acompanyats de gralles
i flabiols que amenitzaven els seus balls, en la processó anaven
encarcarats i seriosos..." Pel que diu, a la processó
de Corpus anaven silenciosos i sense música, mentre que a les Fires
de Santa Creu, ballaven amb instruments populars de l'època, com
gralles i flabiols.
En Josep M. Bernils, en el llibre "Fira de Santa Creu a
Figueres" (1976), parlant de l'any 1932 diu: "...la
sortida dels Gegants i Nans, al compàs de l'airosa "Marsellesa",
himne que, per cert, feia notar la premsa, era inapropiat davant les gegantines
majestats caigudes..." Això era fruit de
l'eufòria republicana del moment.
|
Els Gegants Moros i
set músics l'any 1950 |
 |
|
|
 |
L'any 1950 trobem els Gegants Moros acompanyats
per una formació d'instruments de la cobla de sardanes actual,
entre els que s'hi poden veure el fiscorn, la trompeta, el flabiol i tamborí,
una tenora i dos tibles.
Fins ara hem trobat alguna referència o alguna foto dels músics
que els acompanyaven, però cap comentari sobre quins temes eren
interpretats. És a partir de principis dels anys 1950, quan es
varen comprar "Els Reis Catòlics" i varen començar
a sortir amb els Gegants Moros, tant per Santa Creu com per Corpus,
que sabem que els acompanyaven 5 o 6 músics figuerencs (foto) i
que interpretaven "el Gegant del Pi", "Baixant de la
Font del Gat", "Virolet Sant Pere" i "l'airet de matinada".
En una foto d'en Lluís Pérez Perxés, de Santa
Creu de 1958, conservada en l'Arxiu Municipal de Figueres,
podem veure-hi alguns músics de cobla que els acompanyen. S'hi
poden apreciar dues tenores, un tible, un fiscorn i el bombo d'en "Lilo"
(foto d'aquí a sota).
Els Reis Catòlics
i músics, l'any 1958 |
|
|  |
L'any 1961 es va fer una "Extraordinaria
corrida de toros en homenaje al eminente artista figuerense Salvador Dalí",
com a inici de les accions que haurien de portar a la construcció
del Museu Dalí. A tan important esdeveniment no hi podien faltar
els Gegants i cap-grossos, que hi anaren acompanyats pels gegants de La
Bisbal, Palamós i Banyoles, així com la Mulassa i Cavallets
de St. Feliu de Pallerols i el Drac i l'Àliga de La Bisbal. Segons
les cròniques, tots plegats anaven acompanyats de "bandas
de música, coros, orquesta i los Xiquets de Valls"...
Vet-ho aquí una manera ben curiosa d'acompanyar musicalment els
gegants.
Les modes de cada moment marquen la vida d'una ciutat en molts sentits
i els gegants no se n'han lliurat fàcilment al llarg dels anys.
Així, la "febre de les majorettes" va arribar a Figueres
a principi dels anys 1970. Fou aleshores que, als gegants, els acompanyaven
una banda de músics joves i un grup de noies, les "majorettes",
del Casino Menestral, promoguts per Camila Lloret i dirigits
per Josep M. Surrel. Aquest grup els va acompanyar des de 1972
fins a 1980.
L'any 1977, el 31 d'octubre, es va celebrar el centenari de l'arribada
del ferrocarril a Figueres i va venir un tren especial fent els actes
commemoratius a l'estació. Els gegants i cap-grossos hi varen ser
presents, acompanyats, segons les cròniques, per "bandes
de música".
Des de l'any 1940 fins el 1977, un personatge molt popular a Figueres,
en Lilo (Emili López Ferrer), resident gairebé
tota la seva vida a l'Asil Vilallonga, va acompanyar els gegants,
primer amb un bombo i, als darrers anys, amb una caixa. S'adaptava als
músics de torn, segons les èpoques, encara que els darrers
anys, amb una marcada decadència del fet geganter a Figueres, moltes
vegades tocava tot sol.
L'any 1983, va agafar el relleu de les "majorettes" l'altre
entitat musical figuerenca, la Societat Coral Erato que, sota la
tutela de Joan Casado Hacha, varen formar un grup de 20 tambors
i trompetes i un grup de 20 noies, les "pom-pom girls", que
els varen acompanyar fins a finals dels anys 80.
Els
Grallers de l'Empordà:
L'any 1989 van aparèixer els Grallers de L'Empordà,
formats per l'ex-graller de l'Anxova, Josep Mª Gustinet,
en Raül Moliner, l'Albert Cuevas, en Cesc Sans i en Perepau Jiménez,
segurament l'única formació d'instruments tradicionals,
apart de les cobles, de la comarca. Es van convertir en un dels grups
més destacats de Catalunya, actuant a tot el Principat i a trobades
tradicionals d'altres indrets de l'Estat.
En quedar-se els Gegants sense músics, l'Ajuntament de Figueres
va començar a contractar-los per tal d'acompanyar les figures en
les diferents sortides de l'any. Va ser aleshores, l'any 1991,
quan en Perepau Jiménez va compondre, per iniciativa pròpia,
el "Ball dels Gegants de Figueres", que van interpretar
cada any amb els Gegants.
Quan es va disoldre el grup, l'Ajuntament els va demanar uns arranjaments
del tema per ser interpretat amb cobla de sardanes. En Perepau el va arranjar
i aquesta versió es va estrenar amb cobla per Santa Creu de 1996.
Així es va interpretar 4 anys seguits, del 96 al 99.
Els
Grallers de Figueres:
Amb tot això, arribem a l'any 1995, quan els Amics dels
Gegants de Figueres es constitueixen com entitat cultural i es fan
càrrec dels gegants i totes les figures. Una de les primeres coses
és organitzar un grup de grallers, els Grallers de Figueres,
tot i el dèficit d'instrumentistes tradicionals que hi ha en aquell
moment a la ciutat. Han de començar fent escola i portant professors
de fora de Figueres que els puguin ensenyar. Comencen els assajos a l'Antic
Escorxador i, de mica en mica, es posen al dia i s'incorporen nous
grallers. També va costar molt trobar el primer tabaler. L'activitat
d'aquest grup ha sigut tant intensa que els hem dedicat una pàgina
específica, que podeu veure clicant en el menú lateral
"Grallers".
Els
balls dels gegants:
En Janet i la Justa
ballant el seu ball |
|
|  |
No consta que mai hi hagi hagut un Ball dels Gegants
de Figueres fins que, l'any 1991, en Perepau Jiménez,
de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i resident a Maià de
Montcal des de 1986, el va compondre i estrenar-lo tot seguit
amb els Grallers de l'Empordà, tocant-lo sempre que acompanyaven
els Gegants. L'any 1996 es va encarregar uns arranjaments per ser tocat
amb cobla, cosa que es va fer per Santa Creu de 1996 a 1999.
Per estrenar en Dalí i la Gala, l'any 1999, es
convoca un concurs de composició per tal de tenir també
un "Ball d'en Dalí i la Gala", concurs que guanya
en David Puertas. El tema s'interpreta també pels Grallers
de Figueres.
Ara ja amb dos balls de gegants, és hora de tenir la música
d'un "seguici popular" com cal, així que, l'any
2000, s'encarrega al compositor Jordi Molina per ser interpretada
amb instruments de les dues cobles, l'antiga i l'actual. Compon el Toc
d'inici, el Ball del Bou, el Ball del Drac i el Toc Final i
fa els arranjaments del Ball dels Gegants de Figueres
i del Ball d'en Dalí i la Gala, que s'interpreten cada
any per Santa Creu, encara que Sosis d'Us els interpreta sovint.
Fitxers
sonors :
Us oferim, en fitxer mp3, aquests temes gravats en directe el dia
de l'estrena, a la Plaça de l'Ajuntament, amb tot el so ambient
i la cridòria pròpia d'un acte festiu d'aquest tipus.
Toc d'inici (625 Kb) Ball
dels Gegants de Figueres (658 Kb) El Bou
(803 Kb) Ball d'en Dalí i la
Gala (694) El Drac (646) Toc
final (899 Kb)
Sosis
d'Us, Ministrers de Figueres:
L'any 2000, amb el canvi de mileni, els Grallers de Figueres,
que han portat una activitat mol intensa i en molts camps, fan un replantejament
i decideixen agafar altres instruments tradicionals, ampliar la formació
i convertir-se en un grup de "ministrers" o "ministrils"
(grup de música tradicional amb instruments tradicionals)
i neix Sosis d'Us, Ministrers de Figueres, que s'estrena a la desfilada
de Reis, el 5 de gener de 2001. Aquest grup té, apart de gralles
i tabals, caixes i bombo, tarotes, flabiols amb tamborí, sac de
gemecs, fiscorn, tuba i acordions diatònics. Així, al cap
de molts anys, als gegants els tornen a acompanyar els mateixos instruments
amb formacions variables, segons convingui, com grallers o cobla de 3
quartans o grup de ministrers. A finals de 2002, decideixen simplificar
el nom, que es queda amb Ministrers de Figueres.
El
Segle XXI:
L'any 2001 s'encarrega al compositor figuerenc Jaume Cristau,
el Ball d'en Berruga que s'incorpora al "seguici popular"
amb els altres balls. S'ha interpretat per Santa Creu des d'aleshores.
En Berruga
en format mp3 (5,96 Mb) en directe el dia de l'estrena, amb instruments
de les dues cobles.
En
Berruga en format mp3 (5,39 Mb) en directe pels Ministrers de Figueres,
Santa Creu 2003.
A l'estiu de 2002, en Perepau Jiménez, compositor
del Ball dels Gegants de Figueres, veient que hi ha un gegantó,
de nom Tramuntana, que no té música pròpia,
i ell té un tema de titol "Tramuntanal", en fa
una adaptació i composa una part nova d'un "ball pla",
que titula "La Tramuntana", oferint-lo per aquesta figura
del seguici popular figuerenc, del que passa a formar-ne part.
El mes de gener de 2003,
els Ministrers de Figueres enregistren un compact disc als estudis
Ariadna Records, de Sant Climent Sescebes, amb els temes del seguici popular
de Figueres i els tocs de festa que s'interpreten per Santa Creu. Aquest
CD va sortir al mercat a finals de març i, el 5 d'abril, es va
presentar en directe al Casino Menestral Figuerenc.
Podeu escoltar el Toc
d'inici en format .mp3 (3,52 Mb) gravat en directe al Casino Menestral
|