La música en els Gegants

Fragment del gravat amb la "cobla de 3 quartans", del llegat Rubaudonadeu

Els inicis :

Els Gegants són un element festiu i, normalment en qualsevol època de la història, les festes anaven sempre acompanyades de música. Hem de suposar, per tant, que deuen haver anat sempre acompanyats per un tipus o un altre de música, variant segons l'època.

De totes maneres, procurarem reflectir aquí només les dades que tinguem documentades, deixant a la imaginació de cadascú com devia ser en èpoques llunyanes de les que no en tenim cap referència històrica.

El segle XIX:

Ja hem vist a la pàgina de la "història dels gegants", que les primeres referències són del 1600, però no parlen de música encara. És a partir de l'any 1830 quan tenim ja els programes de les Fires i Festes de la Santa Creu i on hi comencen a haver referències a la música, des del comentari "un tritlleig de campanes anunciarà la sortida dels gegants..." al de que "anaven acompanyats per una caramella i un tambor".

Per Santa Creu de 1876, segons el llibre "Figueras, cien años de ciudad" (1975) de Josep M. Bernils i Mach, "hubo un repique general de campanas, pasacalle por la banda de cornetas de la compañía de la Milicia Nacional, acompañado de los gigantes..."

L'any 1888, en Ramon Mandri, apotecari figuerenc afincat a Barcelona, famós per l'analgèsic de nom "Cerebrino Mandri", va escriure un llibre titulat "Costums de Figueres preses del natural" on, entre d'altres coses, parla dels gegants, en Berruga i els músics que els acompanyen. En l'apartat que defineix la música, descriu que van acompanyats per la formació que coneixem per "cobla de 3 quartans" i que està formada per flabiol amb tamborí, sac de gemecs i tarota i, en aquesta ocasió, també amb un bombo. Ho descriu així: (llegiu per columnes verticals)

És un escrit curiós i divertit que podeu llegir, si voleu, en una pàgina apart clicant aquí: llegir Mandri

El Segle XX:

En el llegat que Rubaudonadeu va deixar a la ciutat i que es troba a la biblioteca Fages de Climent, hi ha un gravat de començaments del segle XX, un fragment del qual il·lustra el principi d'aquesta pàgina, del que s'en va fer, a la seva època, una postal, on es veuen els músics de la cobla de 3 quartans que descriu en Ramon Mandri. És, segurament, la primera imatge dels músics que acompanyen els gegants i en Berruga.

Frederic Gironella, en el llibre "Coses de l'Empordà. Records de Figueres", ens parla de principis de segle, d'instruments tradicionals com el flabiol i tamborí, per ell ja aleshores antics, i diu:

En el llibre "Figueres anecdòtica. Segle XX" (1975) d'en Pere Teixidor Elías, explica com anaven a la processó de Corpus, i diu: "... els seguien els Gegants, que no havien sortit al carrer des dels dies de les Fires, però així com en aquelles ho feien acompanyats de gralles i flabiols que amenitzaven els seus balls, en la processó anaven encarcarats i seriosos..." Pel que diu, a la processó de Corpus anaven silenciosos i sense música, mentre que a les Fires de Santa Creu, ballaven amb instruments populars de l'època, com gralles i flabiols.

En Josep M. Bernils, en el llibre "Fira de Santa Creu a Figueres" (1976), parlant de l'any 1932 diu: "...la sortida dels Gegants i Nans, al compàs de l'airosa "Marsellesa", himne que, per cert, feia notar la premsa, era inapropiat davant les gegantines majestats caigudes..." Això era fruit de l'eufòria republicana del moment.

Els Gegants Moros i set músics l'any 1950

L'any 1950 trobem els Gegants Moros acompanyats per una formació d'instruments de la cobla de sardanes actual, entre els que s'hi poden veure el fiscorn, la trompeta, el flabiol i tamborí, una tenora i dos tibles.

Fins ara hem trobat alguna referència o alguna foto dels músics que els acompanyaven, però cap comentari sobre quins temes eren interpretats. És a partir de principis dels anys 1950, quan es varen comprar "Els Reis Catòlics" i varen començar a sortir amb els Gegants Moros, tant per Santa Creu com per Corpus, que sabem que els acompanyaven 5 o 6 músics figuerencs (foto) i que interpretaven "el Gegant del Pi", "Baixant de la Font del Gat", "Virolet Sant Pere" i "l'airet de matinada".

En una foto d'en Lluís Pérez Perxés, de Santa Creu de 1958, conservada en l'Arxiu Municipal de Figueres, podem veure-hi alguns músics de cobla que els acompanyen. S'hi poden apreciar dues tenores, un tible, un fiscorn i el bombo d'en "Lilo" (foto d'aquí a sota).

Els Reis Catòlics i músics, l'any 1958

L'any 1961 es va fer una "Extraordinaria corrida de toros en homenaje al eminente artista figuerense Salvador Dalí", com a inici de les accions que haurien de portar a la construcció del Museu Dalí. A tan important esdeveniment no hi podien faltar els Gegants i cap-grossos, que hi anaren acompanyats pels gegants de La Bisbal, Palamós i Banyoles, així com la Mulassa i Cavallets de St. Feliu de Pallerols i el Drac i l'Àliga de La Bisbal. Segons les cròniques, tots plegats anaven acompanyats de "bandas de música, coros, orquesta i los Xiquets de Valls"... Vet-ho aquí una manera ben curiosa d'acompanyar musicalment els gegants.

Les modes de cada moment marquen la vida d'una ciutat en molts sentits i els gegants no se n'han lliurat fàcilment al llarg dels anys. Així, la "febre de les majorettes" va arribar a Figueres a principi dels anys 1970. Fou aleshores que, als gegants, els acompanyaven una banda de músics joves i un grup de noies, les "majorettes", del Casino Menestral, promoguts per Camila Lloret i dirigits per Josep M. Surrel. Aquest grup els va acompanyar des de 1972 fins a 1980.

L'any 1977, el 31 d'octubre, es va celebrar el centenari de l'arribada del ferrocarril a Figueres i va venir un tren especial fent els actes commemoratius a l'estació. Els gegants i cap-grossos hi varen ser presents, acompanyats, segons les cròniques, per "bandes de música".

Des de l'any 1940 fins el 1977, un personatge molt popular a Figueres, en Lilo (Emili López Ferrer), resident gairebé tota la seva vida a l'Asil Vilallonga, va acompanyar els gegants, primer amb un bombo i, als darrers anys, amb una caixa. S'adaptava als músics de torn, segons les èpoques, encara que els darrers anys, amb una marcada decadència del fet geganter a Figueres, moltes vegades tocava tot sol.

L'any 1983, va agafar el relleu de les "majorettes" l'altre entitat musical figuerenca, la Societat Coral Erato que, sota la tutela de Joan Casado Hacha, varen formar un grup de 20 tambors i trompetes i un grup de 20 noies, les "pom-pom girls", que els varen acompanyar fins a finals dels anys 80.

Els Grallers de l'Empordà:

L'any 1989 van aparèixer els Grallers de L'Empordà, formats per l'ex-graller de l'Anxova, Josep Mª Gustinet, en Raül Moliner, l'Albert Cuevas, en Cesc Sans i en Perepau Jiménez, segurament l'única formació d'instruments tradicionals, apart de les cobles, de la comarca. Es van convertir en un dels grups més destacats de Catalunya, actuant a tot el Principat i a trobades tradicionals d'altres indrets de l'Estat.

En quedar-se els Gegants sense músics, l'Ajuntament de Figueres va començar a contractar-los per tal d'acompanyar les figures en les diferents sortides de l'any. Va ser aleshores, l'any 1991, quan en Perepau Jiménez va compondre, per iniciativa pròpia, el "Ball dels Gegants de Figueres", que van interpretar cada any amb els Gegants.

Quan es va disoldre el grup, l'Ajuntament els va demanar uns arranjaments del tema per ser interpretat amb cobla de sardanes. En Perepau el va arranjar i aquesta versió es va estrenar amb cobla per Santa Creu de 1996. Així es va interpretar 4 anys seguits, del 96 al 99.

Els Grallers de Figueres:

Amb tot això, arribem a l'any 1995, quan els Amics dels Gegants de Figueres es constitueixen com entitat cultural i es fan càrrec dels gegants i totes les figures. Una de les primeres coses és organitzar un grup de grallers, els Grallers de Figueres, tot i el dèficit d'instrumentistes tradicionals que hi ha en aquell moment a la ciutat. Han de començar fent escola i portant professors de fora de Figueres que els puguin ensenyar. Comencen els assajos a l'Antic Escorxador i, de mica en mica, es posen al dia i s'incorporen nous grallers. També va costar molt trobar el primer tabaler. L'activitat d'aquest grup ha sigut tant intensa que els hem dedicat una pàgina específica, que podeu veure clicant en el menú lateral "Grallers".

Els balls dels gegants:

En Janet i la Justa ballant el seu ball

No consta que mai hi hagi hagut un Ball dels Gegants de Figueres fins que, l'any 1991, en Perepau Jiménez, de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i resident a Maià de Montcal des de 1986, el va compondre i estrenar-lo tot seguit amb els Grallers de l'Empordà, tocant-lo sempre que acompanyaven els Gegants. L'any 1996 es va encarregar uns arranjaments per ser tocat amb cobla, cosa que es va fer per Santa Creu de 1996 a 1999.

Per estrenar en Dalí i la Gala, l'any 1999, es convoca un concurs de composició per tal de tenir també un "Ball d'en Dalí i la Gala", concurs que guanya en David Puertas. El tema s'interpreta també pels Grallers de Figueres.

Ara ja amb dos balls de gegants, és hora de tenir la música d'un "seguici popular" com cal, així que, l'any 2000, s'encarrega al compositor Jordi Molina per ser interpretada amb instruments de les dues cobles, l'antiga i l'actual. Compon el Toc d'inici, el Ball del Bou, el Ball del Drac i el Toc Final i fa els arranjaments del Ball dels Gegants de Figueres i del Ball d'en Dalí i la Gala, que s'interpreten cada any per Santa Creu, encara que Sosis d'Us els interpreta sovint.

Fitxers sonors :

Us oferim, en fitxer mp3, aquests temes gravats en directe el dia de l'estrena, a la Plaça de l'Ajuntament, amb tot el so ambient i la cridòria pròpia d'un acte festiu d'aquest tipus.
Toc d'inici (625 Kb) Ball dels Gegants de Figueres (658 Kb) El Bou (803 Kb) Ball d'en Dalí i la Gala (694) El Drac (646) Toc final (899 Kb)

Sosis d'Us, Ministrers de Figueres:

L'any 2000, amb el canvi de mileni, els Grallers de Figueres, que han portat una activitat mol intensa i en molts camps, fan un replantejament i decideixen agafar altres instruments tradicionals, ampliar la formació i convertir-se en un grup de "ministrers" o "ministrils" (grup de música tradicional amb instruments tradicionals) i neix Sosis d'Us, Ministrers de Figueres, que s'estrena a la desfilada de Reis, el 5 de gener de 2001. Aquest grup té, apart de gralles i tabals, caixes i bombo, tarotes, flabiols amb tamborí, sac de gemecs, fiscorn, tuba i acordions diatònics. Així, al cap de molts anys, als gegants els tornen a acompanyar els mateixos instruments amb formacions variables, segons convingui, com grallers o cobla de 3 quartans o grup de ministrers. A finals de 2002, decideixen simplificar el nom, que es queda amb Ministrers de Figueres.


El Segle XXI:

L'any 2001 s'encarrega al compositor figuerenc Jaume Cristau, el Ball d'en Berruga que s'incorpora al "seguici popular" amb els altres balls. S'ha interpretat per Santa Creu des d'aleshores.
En Berruga en format mp3 (5,96 Mb) en directe el dia de l'estrena, amb instruments de les dues cobles.
En Berruga en format mp3 (5,39 Mb) en directe pels Ministrers de Figueres, Santa Creu 2003.

A l'estiu de 2002, en Perepau Jiménez, compositor del Ball dels Gegants de Figueres, veient que hi ha un gegantó, de nom Tramuntana, que no té música pròpia, i ell té un tema de titol "Tramuntanal", en fa una adaptació i composa una part nova d'un "ball pla", que titula "La Tramuntana", oferint-lo per aquesta figura del seguici popular figuerenc, del que passa a formar-ne part.

El mes de gener de 2003, els Ministrers de Figueres enregistren un compact disc als estudis Ariadna Records, de Sant Climent Sescebes, amb els temes del seguici popular de Figueres i els tocs de festa que s'interpreten per Santa Creu. Aquest CD va sortir al mercat a finals de març i, el 5 d'abril, es va presentar en directe al Casino Menestral Figuerenc.
Podeu escoltar el Toc d'inici en format .mp3 (3,52 Mb) gravat en directe al Casino Menestral