Els Gegants de Figueres

En Berruga, el capgrós més popular i emblemàtic de Figueres, ha fet el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu 2011.

Aquí hi teniu el pregó sencer en imatges de Tramuntana TV:

Aquí us deixem el text complet del pregó:

(Presentador) Figuerencs i figuerenques! …… (la gent encara no està al cas)
Tornem a repetir.
Figuerencs i figuerenques! Amb tots vosaltres el pregoner de les Fires i Festes
de Figueres del 2011.
(Surt en Berruga) Sabeu qui sóc? Sabeu qui us parla?, en BERRUGA!, sí, sí,
en BERRUGA. Segur que us pensàveu que en BERRUGA era mut, que no
tenia veu... Doncs sí, tinc veu.
Em diuen que sóc un personatge important, vés per on.
Sóc el personatge més representatiu dels Amics dels Gegants de Figueres i
sóc un petit tresor per als figuerencs. Un tresor important.
(saluda a la colla) HOLA, COLLA! (i tots el responen).
Aquests són els que ens fan ballar i ens donen vida a mi i als meus companys
de la faràndula figuerenca, PERÒ NECESSITEM MÉS CAMES PER PODER
BALLAR! Des d'aquí us encoratjo i us convido a formar part activa des d’ara
mateix de la colla dels Amics dels Gegants de Figueres, ja us hi podeu apuntar.
Aquest any, em toca fer el pregó. M’han escollit a mi. Jo em pregunto... I per
què? Per què sóc el més veterà? Per què surto econòmic també? Per què sóc
important? No ho sé. Però deixeu-me que des d’aquí dalt us digui que sí: avui
em sento important.
Sóc en BERRUGA, ja em coneixeu. Però fem memòria, diuen que tinc 135
anys, UFF! molts anys, no?... Hi ha algú que tingui 135 anys aquí baix? I 130?,
tampoc? Així sí, sóc el més veterà, el més antic.
En les festes, des de sempre he estat com el bufó de la Cort, però un bufó
important. Sempre he vestit igual, amb penjolls de roba de colors i cascavells
que sonen quan camino i corro, i a la mà hi porto sempre el fuet per posar ordre
a tot plegat.
Sóc el capgròs més emblemàtic del conjunt de gegants i capgrossos de
Figueres. Sembla que va ser el 1876 quan vaig sortir per primer cop pels
carrers de Figueres.
Durant la Guerra Civil, i com tantes altres coses, em van destruir, i l’any 1944
em van recuperar, i em van fer de guix, de guix!, quin mal de cap amb tot aquell
pes de guix aquí al damunt. I finalment, al 1994 van posar seny i em van fer
molt més lleuger.
Recordo els vells temps, quan sortia per la vila amb uns companys més grans
que JO! I més vells, també!...
Per cert, ara fa temps que no els veig, i no sé on paren ni com estan. TOT
JUGANT A FET A AMAGAR encara no els hem trobat. SABEU DE QUI
PARLO?... Dels Gegants Moros! Recordo que jo els obria el pas fuetejant els
vostres avis i revesavis!
Tot darrera meu venien els músics i la resta de companys, tots molt importants:
el Dimoni, en Popeye, en Borinot, el Bomber, la Reina Tita i molts més. Quins
records!
Ara em ve de gust de demanar-vos un fort aplaudiment per a totes aquelles
persones que un dia o altre, durant aquests 135 anys, van fer possible que jo i
els meus companys tinguéssim vida, i que aquest capgròs que us parla pugui
seguir fent gresca durant les festes i estar entre tots vosaltres.
Doncs sí, vaig néixer i visc a Figueres, i durant aquests anys he vist com
canviava la ciutat de manera important:

La Rambla ha canviat sis vegades.

Abans només passàvem pel mig de la vila i ara, també pels costats.

Abans hi havia alguns camins de carro i ara, moltes esquenes d’ase.

Abans teníem un pas a nivell, això amics meus no ha canviat, ara
seguim tenint un pas a nivell.

D’una estació de tren hem passat a dues, com a les grans capitals.

De plaça coberta en teules, a plaça coberta amb plaques fotovoltaiques.
Fo-to-vol-tai-ques: paraula moderna i sembla que important.

Important també és dir que de tres nacionalitats que érem ara en som
96.

Tenim la fortalesa més gran i important d’Europa i la més buida del món.

Molt Rovell de l’Ou i poca clara.

D’una presó de les d’abans, urbana i fosca, hem passat a una presó als
afores i amb vistes al mar.

I altres canvis que prefereixo reservar-me per altres moments també
importants.
Deixeu-me que us digui i de manera important que tinc certs desitjos, mireu:
Vull continuar vivint i sortint a la ciutat de Figueres.
Vull festes amb foc.
Vull un altre pavelló d’esports.
Vull passejar sense fums de cotxes... i amb fum de fumar.
Vull més cultura, més gresca i més participació de tothom.
Vull FUETEJAR… el pessimisme, l’ensopiment, la mala llet, els
estornells, la indiferència, la passivitat i la poca participació.
I molt important:
Vull faves amb arròs ( la plaça i la colla contesten cantant:)
-EN BERRUGA DEL CAP GROS MENJA FAVES AMB ARRÒS
(2Bis)
Escolteu, escolteu, vull una altra cosa: ara que tothom es treu i es posa nas,
s’aprima o s’engreixa el llavi, s’allarga o s’escurça la... d’això... la... barbeta, JO
VULL TREURE’M LA BERRUGA. Què us sembla si em trec la berruga?
(La colla: nooooooooooooooooo, la teva berruga et fa important!)
Sí, és veritat, la meva berruga és molt important. Sóc en Berruga, el capgròs
més antic, popular i important de Figueres, i sense la meva berruga ja no seria
jo. Sóc el capgròs que, juntament amb el fuet, té la funció d’obrir pas als
gegants, empaitar els petits i donar ambient a les festes. Les nostres festes.
Per cert, no sé si sabíeu que la tradició explica que, temps enrere, qui
aconseguia agafar-me el fuet i portar-lo a l´Ajuntament era recompensat amb
diners. Diners? Ara ja no ho fan això, i és que, nois, l’Ajuntament està molt
escurat, no té ni un duro, no sé si ho sabíeu, me n’he adonat ara, quan pujava
aquí al balcó, i els he preguntat què es cobrava per fer el pregó, la resposta ha
estat: “Sembla que aquestes fires farà bo”.
Bé, prou xerrameca i més gresca, i encara que siguin temps difícils, aquest
gran trapella i una mica entremaliat vol que tothom es diverteixi de manera
important i que tots cridem a la vegada:
Visca en BERRUGA!
Visca els Amics dels Gegants de Figueres!
Visca les Fires i Festes de Figueres!
Visca Figueres!